Les drogues són, per la majoria de joves, un vehicle de relació i comunicació, més que no pas una necessitat per viure

És una evidència estadística(1) que entre la població d’entre 15 i 29 anys l’alcohol i el cànnabis són les principals substàncies tòxiques(drogues) que es consumeixen diàriament (alcohol un 2’7% i el cànnabis un 2’9%). Però existeix una dada per mi més significativa i és la que fa referència al consum ocasional, és a dir, aquell que no està incorporat en els hàbits habituals de la persona però que en canvi té una significació important en els hàbits de les relacions socials, del temps lliure i del concepte de diversió, en aquest sentit un 85% consumeix alcohol i un 41’6% cànnabis. Però també és significatiu que un 72’5% de la població enquestada es considerava suficientment o perfectament informat sobre les drogues.

Què ens indiquen aquestes dades? dues primeres conclusions a tenir en compte:

  1. Que entre els adolescents/joves és més freqüent trobar situacions d’abús, més que de dependència.
  2. Que les substàncies juguen un paper important en les relacions interpersonals i actuen com a eix de sociabilitat, ja sigui com a desinhibidors o estimulants.

Però també ens porta a reflexionar que el jove no és una persona inconscient, ans el contrari, és conscient del perill de prendre drogues, però que molts s’hi arrisquen per no sentir-se exclosos del cercle d’amics i que els considerin “estranys”. Així ho definia un jove amb les seves pròpies paraules “les drogues no són bones, però a mi em són útils”. I això ens dóna pistes per enfocar la nostra mirada cap a la persona, com a ésser capaç i capacitat, i acompanyar-la en aquest procés.

Quines són aquestes pistes?

  • Educar en les habilitats socials per fer front a les adversitats. Les drogues són, per la majoria de joves, un vehicle de relació i comunicació, més que no pas una necessitat per viure. Però amb el risc que la manca d’habilitats socials alternatives per fer front als problemes del dia a dia (emocionals, afectius, de relació..) puguin elevar a les drogues a la categoria de “solució” i aquestes s’utilitzin per evitar afrontar-se a realitats socials propis de l’etapa i així perdre l’oportunitat de créixer en la resolució de conflictes. Créixer no significa convénce’t de que la vida és fàcil, créixer és aprendre a fer front a les dificultats.
  • Mirar més enllà del símptoma. Diuen que si el capità del Titànic hagués vist més enllà d’aquella punta d’iceberg hauria intuït que a sota s’hi amagava una gran massa de gel. Quan posem la mirada en la persona més enllà del seu símptoma podem arribar entendre l’origen d’aquest. Jordi Bernabeu (2012) amb molt bon criteri exposa que darrera de molts consums de drogues existeixen més disfuncions familiars i/o socials que no pas problemes de drogues. Per tant existeixen riscos i problemes més importants que l’addicció i que cal fer front i acompanyar.
  • No deixar endur-se per la catastrofització. Els adolescents i joves continuaran buscant espais de relació, de diversió, de festa…propis i genuïns. És propi dels rituals d’aquesta etapa. Per tant cal preguntar-se ja sigui com a familiars, educadors o monitors, com hi sabem estar? Com ens plantegem acompanyar-los?

Josep Molas

Centre Català de Solidaritat, Fundació privada (CECAS)

(1) Informe dels resultats per a Catalunya de l’Enquesta domiciliària sobre alcohol i drogues a Espanya (EDADES) 2011.