Aquest setembre s’ha reprès el cicle de Jornades Anuals de la FCD, interromput des de
2020 per les circumstàncies que van girar entorn el període de pandèmia. Aquest 28
de setembre s’ha celebrat la “XVIII Jornada anual FCD: Una Xarxa per a tothom. El
model d’atenció especialitzat en drogodependències i altres addiccions”. Seu de totes
les jornades precedents, l’emblemàtic Museu Marítim de Barcelona ha acollit de nou
als assistents d’aquest any 2023. Ferran Solé i Joan Ramon Farré, com a membres del
CECAS, han assistit a la jornada de la FCD, que enguany compleix 40 anys de la seva
formació. Quatre dècades que han conformat i bastit tota una Xarxa específica per
atendre, de forma integral, integrada i integradora, les drogodependències i altres
addiccions en el territori català, amb 29 entitats del Tercer Sector (públiques i
privades) associades, treballant diàriament per la prevenció, atenció, tractament i
integració comunitària de les persones afectades i les seves famílies. Una ret, malgrat
tot, que ha d’anar ampliant i enfortint la seva activitat davant els nous i continus
reptes que ens marca la realitat en quan al creixent i canviant consum de substàncies.
Així ho ha posat de relleu la Presidenta de la FCD, Àngels Guiteras Mestres i ho han
reconegut tots els representants de les diferents administracions que hi han també
participat: Mireia Vall Urbea (Directora General de Serveis Socials de la Generalitat),
Marta Villanueva Cendán (Regidora de Salut de l’Ajuntament de Barcelona), Alba
Barnusell Ortuño (Diputada presidenta de l’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i
Comunitat), Manel Balcells Díaz (Conseller de Salut de la Generalitat) i Joan Ramon
Villalbí Hereter (Delegat del Govern pel PNSD-Ministeri Sanitat).
La primera ponència: El context europeu en l’acompanyament de persones usuàries de
drogues, ha anat a càrrec d’Iciar Indave Ruíz, investigadora de l’Observatori Europeu
de Drogues. Tot i el predomini del consum d’alcohol, cocaïna, cànnabis i heroïna, ha
presentat una síntesis de cap a on camina el món del consum de substàncies en
l’Europa actual, posant èmfasi en la variabilitat dels patrons de consum, així com en les
noves ofertes i tipus de drogues actuals, moltes d’elles de síntesis i on les noves
barreges són la pràctica més habitual, de tal manera que el consumidor cada cop té
menys garanties per saber el que realment pren. També ha definit els tres paràmetres
que determinen el fenomen del consum de substàncies: la disponibilitat i diversitat fa
que es consumeixin a tots els llocs de la nostra societat. Qualsevol cosa que surt nova
té un potencial psicoactiu important. I tothom es pot veure afectat d’alguna manera,
nens, adolescents, joves, adults i persones d’edat avançada. La investigadora ha parlat
també de com el fentanil està començant a afectar als països bàltics i nord d’Europa,
com Estònia, Letònia, Lituània i Polònia. Qüestió preocupant, si tenim present que
Afganistan, amb el nou règim taliban, està reduint notablement la producció d’opi i
heroïna. Recordem que un dels factors de la implantació del consum de fentanil a
EEUU, va ser la reducció de la disponibilitat d’heroïna als carrers.

La Vicepresidenta de la FCD, Maite Tudela Marí i Josep Rovira Guardiola, membre de
la Junta Directiva de la mateixa entitat, han presentat la segona ponència: Integralitat
en l’atenció. Cap a una xarxa de drogues inclusiva. Rovira en les seves conclusions ha
destacat la necessitat de que els diferents dispositius de la Xarxa han de continuar
tenint una mirada transdisciplinària i multiseccional, amb un enfocament holístic i
integral, i tenint present també que aquesta mirada ho és de la complexitat, en el
sentit de que “atenem persones, no malalties”, i, sigui qui sigui la persona, s’ha
d’atendre de forma inclusiva, en el context de les xarxes de relacions socials i amb la
visió integradora de que aquestes persones han d’acabar interaccionant en l’àmbit
comunitari.
Tudela ha ressaltat que l’essència de la Xarxa ha de tenir diversitat de recursos i nexes
sòlids, així com uns bons canals d’intercomunicació perquè realment sigui eficient. Ha
afegit que aquesta ret ha de ser suficientment flexible i inclusiva, accessible i propera a
la realitat de les persones i amb adaptabilitat per donar una resposta a las necessitats
reals. Ha mencionat també que la professionalitat i la neutralitat política haurien de
seguir presidint el sistema d’atenció. Ha destacat la importància de les Comissions de
Treball que s’han anat obrint dins la FCD. La creació d’aquestes, des de 2017 en la que
es va crear la de Perspectiva de gènere, fins la que es va constituir l’any passat de
Famílies, estan afavorint l’intercanvi d’informació i coneixements entre les diferents
entitats, permeten enregistrar, discutir, ampliar, perfilar i millorar el treball que poden
fer totes les entitats a través dels seus referents que hi participen.
En la següent ponència, Gisela Hansen Rodríguez, ha exposat la naturalesa d’aquestes
Comissions de Treball i les fórmules per definir propostes metodològiques per revisar
els criteris de temàtiques com la Perspectiva de gènere i LGTBI, l’Estigma en el món de
les drogodependències, la Perspectiva de Famílies, les Addiccions sense substància,
l’Esport i potser una de les grans oblidades que ja fa un temps que s’aborda des de la
FCD: la Perspectiva d’Infància, que cuida l’impacte i els condicionants que influeixen en
la vida dels fills/es de les persones amb trastorn addictiu. Temàtica que fins ara ha
tingut una visió molt androcèntrica, incidint més en el rol de cuidadora de la mare i
descuidant la paternitat i el paper del pare també com a cuidador i educador. L’èxit de
les Comissions permet concretar documents específics entorn el model d’intervenció
de la Xarxa, accessibles a través de la web de la Federació, donant criteris, pautes o
línies d’actuació a totes les entitats. Documents que han de ser considerats punts de
partida i que podran i hauran d’anar sent revisats.
En la seva ponència, Ester Aranda Rodríguez, de l’Àrea de Drogues i Salut d’ABD, ha
entrat a parlar de la Reducció de Danys, a través de l’estudi en la que la pròpia TS ha
participat a nivell estatal. Ha repassat algunes dades i descrit alguns recursos i accions
que es realitzen en el conjunt de les diferents Comunitats Autonòmiques en la tasca de
la Reducció de Danys, Una tasca important, no només preventiva i d’atenció quan la
persona pot estar en actiu, sinó que plenament hauria d’ésser considerada i valorada

en el conjunt de dispositius i accions del sistema de tractament de l’addicció, com una
part rellevant de la metodologia de tractament de les drogodependències. Aranda ha
destacat que Catalunya es troba en una posició molt activa en el treball de Reducció de
Danys respecte a la resta de l’estat, seguint-la de prop, Madrid i la Comunitat Basca.
L’esport com a eina de prevenció i terapèutica ha estat la ponència que ha presentat
Eduardo Torras Hijar, fundador del programa sport2live i membre de la Comissió de
Treball d’Esport de la FCD. Torras ha exposat clarament com les activitats esportives
poden afavorir la recuperació de les persones addictes des de les fases preventives,
des dels dispositius de Reducció de Danys, i des dels recursos de tractament
residencials fins les fases avançades de reinserció social. Ha argumentat que l’esport
no només és un motor de recuperació física, ni s’hauria de veure com una simple
prescripció mèdica, sinó que és una eina molt potent per la millora de la salut mental,
per la recuperació dels processos cognitius i de relació social. L’activitat esportiva posa
en marxa tota una sèrie d’habilitats socials, afavoreix l’exercici de les competències
emocionals i la reestructuració del sistema de valors, revertint en una millora de
l’autoestima, que fa que la persona vagi apostant per la cura de sí mateix en sentit
ampli i es mantingui en la lucidesa d’una vida sense drogues. Torras ha insistit en la
importància de que professionals de les ciències del Comportament i l’Esport participin
de la implementació i el seguiment de la pràctica esportiva en els processos de
recuperació.
L’última ponència ha anat a càrrec novament de Josep Rovira Guardiola. Ens ha parlat
de l’Estigma i Drogues, temàtica de la qual Rovira col·labora com a membre d’aquesta
Comissió de la FCD. La complexitat de l’addicció a les substàncies fa que la societat en
general tendeixi a estereotipar, prejutjar i discriminar a la persona drogodependent,
generant una triple estigmatització: Estructural, que seria la que les lleis i la política
dels poders públics i privats fan que a la persona se li treguin drets, oportunitats o
inclús se’l criminalitzi. La Social o Pública, que seria la que es produeix des de la
societat en general i que implica el rebuig públic. I l’Estigma Personal, que és el que
pot experimentar la pròpia persona addicte i que es pot acabar internalitzant. Per
contrarestar els perjudicis d’aquesta situació és important crear programes
d’intervenció per reduir l’estigmatització a diferents nivells: Sobretot, en el treball de
motivació perquè la persona addicta entri en tractament i es deslligui de l’auto-
estigma, i en segon terme amb l’afavoriment de grups de discussió a diferents nivells
de la política, administració, ciutadania o entre els propis consumidors.
Finalment la Vicepresidenta Maite Tudela Marí ha clausurat les Jornades de la FCD i
s’ha atorgat un Premi Honorífic a la trajectòria professional de Pilar Solanes Salse, que
durant 12 anys (2011-2022) ha estat la Directora del Programa de Salut de
l’Ajuntament de Barcelona. A la qual, des del CECAS felicitem també per la seva
trajectòria i li desitgem una molt bona entrada a l’etapa de jubilació.

Joan Ramon Farré Huguet.
Psicòleg del CECAS