El CECAS assisteix a la Jornada formativa “Tractament amb heroïna: una alternativa”

El CECAS assisteix a la Jornada formativa “Tractament amb heroïna: una alternativa”

Aquest passat 16 de desembre Ferran Solé, Director General del CECAS i Joan Ramon Farré, psicòleg de l’entitat,  han assistit a les Jornades Formatives i de Debat celebrades a la seu de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, organitzades per la Subdirecció General d’Addiccions. La temàtica s’ha centrat a l’entorn del tractament amb heroïna pel col·lectiu de persones usuàries que no s’adeqüen o opten als tractaments de desintoxicació i rehabilitació convencionals, tant els relacionats amb programes ambulatoris i residencials, com als programes amb agonistes opiacis. Col·lectiu que pel moment no es planteja deixar el consum actiu i reclama fer-ho de forma segura i digna.

Actualment a Catalunya, del conjunt de més de 14.000 persones que estan incloses en els programes de dispensació de Metadona, n’hi ha unes 2.000 que no s’adapten, essent les que majoritàriament són usuàries de les sales de venopunció en el context dels Serveis d’Atenció i  Reducció de Danys del país.

Les Jornades han aprofundit en les bondats i limitacions del tractament amb agonistes opiacis i les experiències positives de diferents Serveis a Espanya, Anglaterra i especialment a Suïssa amb l’administració de diacetilmorfina (heroïna) per aquest col·lectiu, i que suposaria un pas  més en l’oferiment dels Serveis d’Atenció i Reducció de Danys del nostre territori, doncs suposaria el seguiment i l’administració facultativa d’una substància controlada sanitàriament per una població determinada. Pensem el que podria representar un pas més: el 2021 a les sales de venopunció catalanes es van registrar 176 casos de sobredosis, tots atesos favorablement. Però a Catalunya, el 2020 es registraren encara 182 morts per reacció aguda a substàncies psicoactives.

La benvinguda ha estat a càrrec de Joan Colom, Subdirector General d’Addiccions, HIV, ITS i Hepatitis Víriques, i l’antropòloga Aura Roig, Coordinadora de la Cooperativa Metzineres, membre de CATNPUD, xarxa catalana de persones que usen drogues.

Inicialment Joan Colom ha relatat alguns precedents històrics del consum d’heroïna i l’evolució així com el desenvolupament dels tractaments per dependència als opiacis a Catalunya.

 

En la segona taula, moderada per Montse Bartolí, membre del Servei de Prevenció i Atenció de l’Agencia de Salut Pública de Catalunya, ha participat José Pérez de los Cobos, psiquiatre en cap de l’ Unitat d’Addiccions de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Ha aprofundit en la noció de satisfacció respecte a la presa i efectes de la medicació, exposant l’avaluació de la metadona com a medicament des de la perspectiva del pacient, mostrant els avantatges i les seves limitacions, estimant en un 27%  les persones en tractament que no estan satisfetes amb els seus efectes i amb la necessitat de tenir més tipus d’agonistes opioides que s’afegeixin a la MTD o la buprenorfina, inclús aquesta amb naloxona.

Jordi Parramon i Raquel Alba, membres de CATNAPUD han exposat les necessitats i les demandes de les persones usuàries d’heroïna relacionades amb l’administració de diacetilmorfina amb garanties sanitàries.

 

En la tercera taula, moderada per Joan Colom, han participat el doctor Joan Carles March, professor de la Escuela Andaluza de Salud Pública, el Catedràtic de Psiquiatria Miquel Casas, i actualment Director del Programa SJD MIND de les Escoles de l’Hospital Sant Joan de Déu i Macarena Rodríguez de l’Agencia Espanyola del Medicament.

El Dr. JC March, ha descrit l’experiència del programa de prescripció d’heroïna a Andalusia a l’Hospital Virgen de las Nieves de Granada (PEPSA), que sota l’empara  d’un format d’estudi es manté encara des de l’agost del 2003. Programa que no ha tingut des de les hores una rèplica en tot l’estat espanyol. El 2021 es van atendre 22 pacients en el programa.

El Dr. Miquel Casas, després de parlar dels bons resultats de prescripció d’heroïna en el British System i l’experiència suïssa (PROVE, 1994), ha descrit l’assaig clínic del programa amb heroïna que es va fer fa una dècada a Catalunya i que amb bons resultats inicials va quedar estancat a l’hora de poder legalitzar l’administració del DAM (diacetilmorfina). Per la seva part Macarena Rodríguez ha explicat les possibilitats i els procediments per poder registrar un medicament  i ser dispensat de forma legal.

 

La quarta taula ha estat moderada per Xavier Majó, membre de la Subdirecció General d’Addiccions. La primera ponent,  Icíar Indave com a membre de l’Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies (EMCDDA) ha descrit els condicionants i procediments perquè les  persones que tenen una valoració clínica indicada puguin ser tractades amb agonistes opioides, i ho puguin fer com a part de les estratègies d’Atenció i Reducció de Danys.

 

Possiblement, la ponència més destacada de les Jornades va ser la del Metge Psiquiatre i Psicoterapeuta Gerard Calzada, especialista en addiccions d’Hôpitaux Universitaires de Ginebre. Calzada va explicar de forma clara i concreta la posada en marxa i evolució del programa d’administració d’heroïna (DAM) a Suïssa, del que actualment es beneficien 1.600 pacients en 22 centres de prescripció, col·lectiu que suposa el 8% de la població atesa en tractament per heroïna al país. Els antecedents del projecte inicial, marcats per la incidència de l’HIV als anys 90 i la recerca de seguiment i reducció de danys de les persones afectades, va fer que el govern suïs, pragmàtic per naturalesa i sense necessitat de tants consensos, proposes  a la població votar la implementació d’aquest tipus de tractament que ja havia mostrat evidències científiques positives en els estudis previs. El projecte va tirar endavant. Es decidí mantenir la dependència amb la DAM i afavorir el seguiment psicoterapèutic de les persones usuàries. L’administració àgil, amb certa autogestió per part de les persones que s’autoadministren a casa, el seguiment psicosocial i psicoterapèutic realitzat a llarg termini, ha fet que les morts per “sobredosi” hagi remès,  que el nombre de persones que usen altres drogues il·legals es redueixi més que considerablement, que el nombre de delictes pràcticament desaparegui (actualment només hi ha una persona a presó). Totes les persones estan en ambulatori i més d’un 13% té feina estable. El mite de que sempre una persona necessitarà més dosis no es compleix, doncs la majoria redueix medicació o espaia cada cop més la seva demanda, arribant inclús en alguns casos a desaparèixer, sobretot gràcies al seguiment psicoterapèutic de fons.

 

En aquesta taula participaren també, in situ, Erin O’Mara, activista i editora del Magazine Britànic: Black Poppy. Va exposar la seva vivència com usuària de drogues i de programes amb DAM, incidint amb la importància del vincle i confiança mútua entre professional de referència i persona usuària. L’última participació va estar a càrrec de Kurt Lock per videoconferència des de Vancouver (Canadà), membre del British Columbia Centre for Disease Control.

 

Per la tarda, Xavier Majó es va reunir amb un grup d’unes 30 persones per analitzar i debatre els pros i contres, les fortaleses i debilitats, i els retards i oportunitats a l’hora d’implementar a Catalunya un programa d’administració de diacetilmorfina per la població necessitada i que ha mostrat evidències científiques d’efectivitat en els àmbits en els que s’ha desenvolupat.

 

Joan Ramon Farré Huguet, psicòleg de l’Àrea de Gestió del Coneixement del CECAS.

Comparteix aquest post