JORNADA ANUAL DEL CECAS 2024

JORNADA ANUAL DEL CECAS 2024

Aquest any 2024 la Jornada anual del CECAS ha portat per títol: Espiritualitat i Addiccions. S’ha celebrat el dijous 21 de març a la seu de la Fundació de l’Esperança de l’Obra Social de “La Caixa” a Barcelona. Entre professionals, voluntaris, col·laboradors i altres companys/es del sector s’han reunit 70 persones.

Després de la Benvinguda del vicepresident de l’entitat Ramon Tous i el repàs de la Memòria Social CECAS 2023, exposat pel director general de la Fundació Ferran Solé, la jornada s’ha centrat en l’objectiu de la convocatòria. Primer Gerard Guerra, voluntari i col·laborador del CECAS, i Fede Rodríguez, treballador social de la CT de Dones de Tarragona, han introduït i emmarcat el tema.

Un tema delicat per naturalesa i que pels antecedents històrics en el nostre sector de l’atenció i tractament de les drogodependències aixeca certa reticència a nivell professional.  Nombroses Comunitats Terapèutiques i programes de rehabilitació de caràcter confessional han ofert -i encara algunes ofereixen- la seva doctrina i la oració intensiva com a eix vertebrador de la recuperació d’una addicció. Si a demés una fundació com el CECAS, promoguda per les Caritas Catalanes, els bisbes de la Tarraconense, amb suport de la Unió de Religiosos de Catalunya, és la que planteja la reflexió i el paper que pot tenir el foment de la dimensió espiritual en l’àmbit de la recuperació, encara més pot acabar de provocar una actitud escèptica, si no de sospita ó rebuig a saber-ne res. Durant massa temps el carisma i sectarisme religiós ha cobert amb èxit molt relatiu la necessitat de la persona addicta i la falta de recursos especialitzats per la recuperació, velant amb lideratges carismàtics, la potència que realment té la dimensió espiritual en l’ésser humà. Ser conscient de l’existència i interrogar-se per aquesta pròpia consciència forma part d’una experiència vital incontestable i universal. No sé si es considerarà científica, però és una evidència fenomenològica proporcionada en virtut del que la Història de la Ciència ha anomenat experimentum crucis ó insight, que a última hora és el que els graus de significació numèrica ens ofereixen en realitat: l’experiència vivencial de que una xifra numèrica, de forma clara i distinta, és o no, significativament més gran ó més petita respecte a un altre, si es consideren i mantenen unes variables determinades, tant des d’una perspectiva ideogràfica com nomotètica.

 

Des de mitjans del s. XX, amb el desenvolupament de la filosofia existencial, s’ha anat separant la noció d’Espiritualitat, de la de Religiositat i  aquestes de la de Confessionalitat. La experiència espiritual pot emergir més o menys espontàniament i desplegar-se en contexts no religiosos ó confessionals. En aquests casos, la consciència de sí mateix experimenta una dilatació i afavoreix  també una obertura de captació de la realitat del Ser que pot generar una nova manera de percebre, d’entendre i viure la vida, oferint noves formes per acceptar-la i fórmules de transformació i sanació de conflictes i malestars.

En el marc del concepte de la Intel·ligència Múltiple, el 2001 Danah Zohar i Ian Marshall van indagar sobre una sèrie de facultats que originaren la definició de la Intel·ligència Espiritual. Aquí a Catalunya el filòsof i pedagog Francesc Torralba fa més d’una dècada que ha treballat sobre aquesta qüestió, elaborant una síntesis de les potències i facultats que la caracteritzen, i argumentant la importància de cultivar-les des de l’àmbit educatiu pels beneficis maduratius i psicosocials que encarna el seu desenvolupament en el nostre context històric, econòmic i cultural present, erm d’estímul i valoració al respecte, quasi tabú, dins un marc substancialment cientificista, materialista, consumista i molt més orientat al Tenir i a l’ Aparentar que al Ser.

 

Tot i la riquesa de matisos que comporta el terme Intel·ligència Espiritual, possiblement estem davant una Realitat  que va més enllà de les capacitats mentals per processar informació i coneixement. Ser conscient de la pròpia existència ens acosta a la vivència del Ser i d’un saber. Un Saber que ens connecta a una dimensió en la que hi ha infinitament més intel·ligència que en la ment, com bé diria el psicòleg barceloní Antoni Blay Fontcuberta (1924-1985), precursor de la Psicologia Transpersonal a Catalunya i a Espanya.

 

És des d’aquesta línia de treball que Daniel Gabarró Berbegal ha enfocat la xerrada-taller central de la Jornada del CECAS. Mestre, psicopedagog, diplomat en Humanitats, involucrat activament en els àmbits educatius, de gènere i maduració personal, Daniel Gabarró realitza diferents activitats entre les que destaca la direcció de grups de creixement personal i espiritual en la línia d’Antoni Blay. Am el títol: Amor, espiritualitat i acompanyament el grup d’assistents ha tingut l’oportunitat d’anar treballar i reflexionant sobre diferents aspectes essencials per captar la realitat tenint en compte el prisma de la espiritualitat, aprofundint en la importància que té el ser conscients de l’existència en la nostra vida quotidiana i per tant també en l’exercici de les nostres activitats professionals quan s’acompanya a l’altre en el procés de recuperació. A valorar la Presència conscient d’un mateix i la de l’altre, a captar la força vital o voluntat que ens travessa com a éssers, la que ens fa sobreviure i menjar, i no a la inversa.

Un dels aspectes més treballats ha estat l’enfoc i ampliació de la mirada respecte a l’experiència amorosa envers a l’altre, posant tot l’ èmfasi en que l’Amor és per naturalesa i de forma bàsica una acció, més que un sentiment. Exposant l’Amor com una força que actua i busca el bé de l’altre, no un sentiment que comença i acaba mirant-se en el seu propi mirall.

Un darrer tema abordat en el taller ha estat el captar la realitat de forma gradual, no dual. És des d’aquesta visió que podem comprendre l’afirmació de que el Mal no existeix. És el més o menys saber el que pot provocar destructivitat, però cadascú fa el que pot amb el que sap i des de les coordenades en que mira la seva realitat. És des d’aquesta òptica que podem observar la destructivitat humana i afavorir la desactivació de la seva causa de forma més constructiva, creativa i alternativa a l’anar en contra.

Com diria Santa Teresa de Jesús al s. XVI: Si Satán supiera amar, dejaría de ser malvado.

 

Finalment Paco Estellés, educador i treballador social, responsable de la Plataforma Social Salesiana i membre del Patronat de la Fundació CECAS, ha conclòs la jornada matinal després de fer un recull de frases significatives que han sortit durant l’activitat.

 

Ancestralment l’ús de drogues s’ha utilitzat com a vehicle d’accés a la dimensió espiritual. Actualment l’ús de substàncies s’ha dessacralitzat, quedant molt lligat als processos de modernització de les societats contemporànies i essent una característica de les mateixes. La coexistència dels usos d’alcohol, drogues i les drogodependències és una realitat creixent en tota societat que ha experimentat el pas d’estils de vida tradicionals cap a models de vida industrials. En els inicis de l’actual revolució tecnològica el fenomen no sembla disminuir i es complica amb nous formats i barreges de drogues sintètiques i de disseny, amb noves vies d’evasió. La conducta evasiva davant les dificultats per fer front a les conseqüències dels canvis, està al darrera de moltes conductes de risc de consum de substàncies i altres comportaments relacionats amb el joc, el sexe o l’ús de pantalles de forma abusiva que poden derivar tard o d’hora en un trastorn addictiu. Són molts els metges, psicòlegs, educadors i persones recuperades  que han associat l’ús i abús de l’alcohol i drogues amb la recerca d’estats d’ànim i de consciència que s’aproximen a l’experimentació de la vivència espiritual, de sentir-se embriagat i emparat en alguna mena de plenitud, pau, absència de preocupació o acostant a la persona a la sensació de sentir-se invulnerable o en comunió amb tot el que l’envolta. Amb el consum de substàncies l’addicte tendeix a escapar o inhibir diverses sensacions i emocions doloroses, entrant en un estat de consciència difús que provoca indiferència respecte als problemes i preocupacions actuals o passades. Però el consum continuat i compulsiu acabarà passant-li factura.

L’addicció a les substàncies és un tema prou complex. Un dels tòpics per sortir de l’addicció és posar tot l’esforç i voluntat per dir que NO i construir un nou projecte de vida sense drogues. Però en aquest món tot té el seu sentit. El trobarem o no, però tot té el seu sentit. Inclús els anys i anys que una persona pot quedar atrapada en l’addicció i a un estil de vida condicionat per la recerca i consum de drogues o alcohol, tenen el seu sentit. L’addicte s’ha convertit en un expert en defugir la realitat, en esquivar-la. No pensem que es pot sortir realment de l’addicció  tornant a fugir de la realitat i construir un projecte de vida nou. El treball de reparació i  d’integració de les parts més fosques d’un mateix han de ser afrontades amb coratge i humilitat.

Les eines biomèdiques, educatives i psicoterapèutiques per acompanyar aquest nivell d’elaboració són variades i necessàries. Però poden tenir el seu màxim rendiment si la persona que acompanya el procés de recuperació és capaç de copsar a l’altre en totes les seves dimensions humanes, en la capacitat d’actualització de totes les seves potencialitats per l’autorealització i plenitud de vida. I això implica també percebre a l’altre com un ésser susceptible de dinamitzar el seu potencial espiritual, d’activar una intel·ligència interior molt poderosa capaç d’exercir mecanismes d’autoregulació de caràcter reparador i transformador, capaç de transcendir la identitat “soc fulano de tal i soc addicte” i ampliant la perspectiva per connectar amb una identitat essencial que mobilitza la força vital i el procés d’individuació encallat en el consum.

 

Joan Ramon Farré Huguet.

Psicòleg. Àrea Gestió Coneixement CECAS.

 

Comparteix aquest post